dimarts, 21 d’abril del 2020

1927 En Jordi es fa mariner

Propaganda dels Grans Magatzems Santa Eulàlia de Barcelona publicada en diferents números de la revista Virolai.


Festa Major (Santako 2012)

Cartell de la Festa Major d'Estiu de l'any 2012 a Santa Coloma de Gramenet. El disseny d'aquest cartell està inspirat en diferents figures de papiroflèxia.




The bird boys

Aquesta cobla orquesta es va crear a Igualada l'any 1935, va canviar el seu nom al llarg del segle XX.  Tenia per icona un ocellet de paper creat pel, músic, animador i director Joan Xaus i Olivé.






Museu dels vestits de paper

Inaugurat el 2009, té per icona un ocellet de paper. Una escultura ens reb a l'entrada d'aquest museu localitzat a la població de Mollerussa.

https://www.museuvestitspaper.cat/







Monument del Clot

Les dues parelles del monument a las pajaritas anarquistes de la rambla del Clot fou inaugurat el 1991. Aquest monument és una rèplica del monument de Ramón Acín situat al parc Miquel Servet de la ciutat d'Osca. Existeixen altres monuments dedicats a la pajarita en les ciutats de Saragossa, Sòria,
Tarbes i Montelimar.





Venanci Vallmitjana

L'escultura El Nen i l'ocell de paper fou és una obre de l'escultor Venanci Vallmitjana l'any 1877. Actualment no es conserva l'ocellet que el nen tenia entre les seves mans, aquest ocellet apareix en una gravat dipositat a l'ajuntament de Burgos.
Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC)


Enric Cristòfor Ricart i Nin (1893 - 1960)

Enric Cristòfor Ricart i Nin va ser un gravador i pintor català nascut a Vilanova i la Geltrú. Part de la seva obra es troba al Museu Víctor Balaguer.

L'ocell de paper (1968 - 1983)

L'ocell de paper és una col·lecció de 36 còmics publicats per l'Abadia de Montserrat entre els anys 1968 i 1983.




Col·lecció els autors de l'ocell de paper (1955 - 1959)

Els autors de l'ocell de paper és una col·lecció de 23 llibres publicats entre els anys 1955 i 1959.


divendres, 17 d’abril del 2020

Què és la papiroflèxia?

Aquesta mateixa pregunta es debien fer l'any 1938 els lectors del llibre Papirolas. Tratado de papiroflexia, publicat a l'Argentina per l'odontòleg burgalès Vicente Solórzano Sagredo. Sembla ser que aquesta és la primera publicació en què apareix la paraula papiroflexia. De fet, en el títol d'aquest llibre apareixen dues paraules creades pel doctor Solórzano:
  • papirola: figura que se hace doblando una y otra vez el papel
  • papiroflexia: es el arte geométrico de hacer plegados para las papirolas.
Aquestes dues paraules, així com papirofléxico, no van ser incloses al diccionari de la RAE fins a l'any 1986, tot i que sí que apareixien en altres diccionaris.

Trenta-sis anys abans de la publicació del llibre del doctor Solórzano, quan encara no existia la paraula papiroflèxia, l'escriptor i filòsof Miguel de Unamuno va publicar un apèndix al llibre Amor y Pedagogía amb el títol Apuntes para un tratado de cocotología; en aquest apèndix podem llegir el següent:

La palabra cocotología se compone de dos, de la francesa cocotte, pajarita de papel, y de la griega logia, de logos, tratado. La palabra francesa cocotte es una palabra infantil y que se aplica en su sentido primitivo y recto a los pollos y por extensión a las aves. En sentido translatio, a las pajaritas de papel y a las mozas de vida alegre.

Poques llengües del món tenen una paraula pròpia equivalent a papiroflexia. Trobem la paraula papiroflèxia en català, papierfalten en alemay, shezi en xinès i origami en japonès (de oru, plegar, i kami, paper). Aquesta darrera paraula és la que s'utilitza en la majoria de llengües del món per designar aquest art de plegar el paper.

Mapa de la Papiroflèxia Catalana