Aquesta mateixa pregunta es debien fer l'any 1938 els lectors del llibre Papirolas. Tratado de papiroflexia, publicat a l'Argentina per l'odontòleg burgalès Vicente Solórzano Sagredo. Sembla ser que aquesta és la primera publicació en què apareix la paraula papiroflexia. De fet, en el títol d'aquest llibre apareixen dues paraules creades pel doctor Solórzano:
- papirola: figura que se hace doblando una y otra vez el papel
- papiroflexia: es el arte geométrico de hacer plegados para las papirolas.
Aquestes dues paraules, així com papirofléxico, no van ser incloses al diccionari de la RAE fins a l'any 1986, tot i que sí que apareixien en altres diccionaris.
Trenta-sis anys abans de la publicació del llibre del doctor Solórzano, quan encara no existia la paraula papiroflèxia, l'escriptor i filòsof Miguel de Unamuno va publicar un apèndix al llibre Amor y Pedagogía amb el títol Apuntes para un tratado de cocotología; en aquest apèndix podem llegir el següent:
La palabra cocotología se compone de dos, de la francesa cocotte, pajarita de papel, y de la griega logia, de logos, tratado. La palabra francesa cocotte es una palabra infantil y que se aplica en su sentido primitivo y recto a los pollos y por extensión a las aves. En sentido translatio, a las pajaritas de papel y a las mozas de vida alegre.
Poques llengües del món tenen una paraula pròpia equivalent a papiroflexia. Trobem la paraula papiroflèxia en català, papierfalten en alemay, shezi en xinès i origami en japonès (de oru, plegar, i kami, paper). Aquesta darrera paraula és la que s'utilitza en la majoria de llengües del món per designar aquest art de plegar el paper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada